enverés

Potser volíeu: enveres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈɾes/, balear /əɱ.vəˈɾes/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈɾes/
	valencià /eɱ.veˈɾes/, /em.beˈɾes/

• Rimes: -es

Verb

enverés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enverar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·rés (3)
• Anagrames: enerves, enervés, esveren, neveres, veneres, venerés