enveràreu

Potser volíeu: enverareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈɾa.ɾəw/, balear /əɱ.vəˈɾa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈɾa.ɾew/
	valencià /eɱ.veˈɾa.ɾew/, /em.beˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enveràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·rà·reu (4)
• Anagrames: enervareu, enervàreu, venerareu, veneràreu