envellires
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əm.bəˈʎi.ɾəs/, balear /əɱ.vəˈʎi.ɾəs/ Occidental: nord-occidental /em.beˈʎi.ɾes/ valencià /eɱ.veˈʎi.ɾes/, /em.beˈʎi.ɾes/
- Rimes: -iɾes
Verb[modifica]
envellires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de envellir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·ve·lli·res (4)
- Anagrama: envellir-se
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
envellires
- segona persona singular (tu) del passat de envellir
- segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de envellir
Variants[modifica]
- [1] envellist
- [2] envellisses