envellires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎi.ɾəs/
	balear /əɱ.vəˈʎi.ɾəs/, /əɱ.vəˈji.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎi.ɾes/
	valencià /eɱ.veˈʎi.ɾes/, /em.beˈʎi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

envellires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de envellir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir.

Variants

• [1] envelligueres
• [2] envelliguesses, envelligueres, envellissis, envellisses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lli·res (4)
• Anagrama: envellir-se

Català antic

Verb

envellires

1. segona persona singular (tu) del passat de envellir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de envellir

Variants

• [1] envellist
• [2] envellisses