envellim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎim/
	balear /əɱ.vəˈʎim/, /əɱ.vəˈjim/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎim/
	valencià /eɱ.veˈʎim/, /em.beˈʎim/

• Rimes: -im

Verb

envellim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de envellir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb envellir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb envellir.

Variants

• [2] envelliguem, envellisquem
• [3] envelliguem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·llim (3)

Català antic

Verb

envellim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de envellir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de envellir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de envellir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de envellir

Variants

• [2] envellírem
• [3] envellíam
• [4] envellíam