envejara

Potser volíeu: envejarà

Català

Verb

envejara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envejar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envejar

Variants

• [1] envegessi, envegessa, envegeguessa, envegés, envejàs
• [2] envegegués, envegés, envejàs

Miscel·lània

• Anagrames: vanejaré, veraneja, veranejà