entristidor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ən.tɾis.tiˈðo/

Occidental: nord-occidental /en.tɾis.tiˈðo/, valencià /en.tɾis.tiˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De entristir i el sufix -dor, segle XIX.

Adjectiu

entristidor m. ‎(femení entristidora, plural masculí entristidors, plural femení entristidores)

1. Que causa tristesa.

Sinònims

• aflictiu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: saddening ^(en)
• Aragonès: entristidor ^(an), entristeixedor ^(an)
• Castellà: entristecedor ^(es)
• Esperanto: tristiga ^(eo)
• Francès: attristant ^(fr)

• Gallec: entristecedor ^(gl)
• Italià: rattristante ^(it)
• Portuguès: entristecedor ^(pt)
• Serbocroat: žalostan ^(sh) (llatí)
• Suec: bedrövlig ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·tris·ti·dor (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot