entercar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ən.tərˈka/
Occidental:  nord-occidental /en.terˈka/
valencià /en.teɾˈkaɾ/, /en.teɾˈka/

Verb[modifica]

entercar trans., pron. ‎(pronominal entercar-se)

  1. Fer esdevenir, o esdevenir, enterc, rígid.
    «La infermera li digué, compadint-lo, que tenia els cuquets morts o entercats, i que mai no podria ser pare.» (Josep Lozano, Històries marginals, 1982, ISBN 84-7502-065-8)
  2. obstinar-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: enterco, enterca, enterquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]