Vés al contingut

entercar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /ən.tərˈka/
Occidental: nord-occidental /en.terˈka/
valencià /en.teɾˈkaɾ/, /en.teɾˈka/

Verb

[modifica]

entercar trans., pron. (pronominal entercar-se)

  1. Fer esdevenir, o esdevenir, enterc, rígid.
    «La infermera li digué, compadint-lo, que tenia els cuquets morts o entercats, i que mai no podria ser pare.» (Josep Lozano, Històries marginals, 1982, →ISBN)
  2. obstinar-se

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: enterco, enterca, enterquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]