entebionàreu

Potser volíeu: entebionareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.tə.βi.uˈna.ɾəw/
	balear /ən.tə.bi.oˈna.ɾəw/, /ən.tə.bi.uˈna.ɾəw/
Occidental:	/en.te.bi.oˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

entebionàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de entebionar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb entebionar.

Variants

• [2] entebionéssiu, entebionésseu, entebionàssiu, entebionàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·te·bi·o·nà·reu (6)