enriure's

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ənˈriw.ɾəs/, occidental /enˈriw.ɾes/
  • Rimes: -iwɾes
  • Etimologia: Del fals prefix pronominal en i riure's, per reinterpretació de riure-se'n amb els pronoms proclítics (se’n riuen > s’enriuen).

Verb[modifica]

enriure's pron.

  1. (col·loquial) Riure’s, burlar-se.
    S'enreien d'aquella família perquè eren pobres.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'enric, s'enriu, ens enriem

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB