enrecordar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ən.rə.kurˈdar.sə/
balear /ən.rə.koɾˈðaɾ.sə/, /ən.rə.kur.ðərˈsə/
Occidental:  /en.re.koɾˈðaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de recordar-se'n amb els pronoms proclítics (te'n recordes > t’enrecordes), segle XIX.

Verb[modifica]

enrecordar-se pron.

  1. (col·loquial) recordar, recordar-se'n
    «M’enrecordo quan vaig començar a cantar / M’importava una merda com m’importa un capellà.» (P.A.W.N. Gang, Cac Blac, feb 2014)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'enrecordo, s'enrecorda, ens enrecordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB