enquirir

Català antic

• Etimologia: Del llatí inquirere.

Verb

enquirir

1. forma alternativa de inquirir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	enquirir
gerundi	enquirint
participi	enquirit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enquiresc	enquireixes	enquireix	enquirim	enquirits	enquireixen
					enquiriu
imperfet	enquiria	enquiries	enquiria	enquiríem	enquiríets	enquirien
					enquiríeu
passat simple	enquirí	enquirist	enquirí	enquirírem	enquirist	enquiriren
		enquirires		enquirim	enquiríreu
futur	enquiriré	enquiriràs	enquirirà	enquirirem	enquirireu	enquiriran
condicional	enquiriria	enquiriries	enquiriria	enquiriríem	enquiriríets	enquiririen
					enquiriríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enquiresca	enquiresques	enquiresca	enquiríam	enquiríats	enquiresquen
				enquirim	enquiríau
					enquiriu
imperfet	enquirís	enquirisses	enquirís	enquiríssem	enquiríssets	enquirissen
	enquirira	enquirires	enquirira	enquirírem	enquirísseu	enquiriren
					enquirírets
					enquiríreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	enquireix	enquiresca	enquiríam	enquirits	enquiresquen
	–			enquirim	enquiriu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL