ennoblires
Català[modifica]
Verb[modifica]
ennoblires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de ennoblir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennoblir
Variants[modifica]
- [2] ennoblissis, ennoblisses
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: ennoblir-se
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
ennoblires
- segona persona singular (tu) del passat de ennoblir
- segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de ennoblir
Variants[modifica]
- [1] ennoblist
- [2] ennoblisses