englutir

De Viccionari


Català antic[modifica]

Verb[modifica]

englutir

  1. englotir

Conjugació[modifica]

Conjugació antiga
Formes no personals
infinitiu englutir
gerundi englutint
participi englutit
Formes personals simples
indicatiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present englutesc engluteixes engluteix englutim englutits engluteixen
englutiu
imperfet englutia engluties englutia englutíem englutíets englutien
englutíeu
passat simple englutí englutist englutí englutírem englutist englutiren
englutires englutim englutíreu
futur englutré englutràs englutrà englutrem englutreu englutran
condicional englutria englutries englutria englutríem englutríets englutrien
englutríeu
subjuntiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present englutesca englutesques englutesca englutam englutats englutesquen
englutim englutau
englutiu
imperfet englutís englutisses englutís englutíssem englutíssets englutissen
englutira englutires englutira englutírem englutísseu englutiren
englutírets
englutíreu
imperatiu – tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present – engluteix englutesca englutam englutits englutesquen
– englutim englutiu

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=englutir&oldid=1646644»