englutir

Català antic

Verb

englutir

1. englotir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	englutir
gerundi	englutint
participi	englutit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	englutesc	engluteixes	engluteix	englutim	englutits	engluteixen
					englutiu
imperfet	englutia	engluties	englutia	englutíem	englutíets	englutien
					englutíeu
passat simple	englutí	englutist	englutí	englutírem	englutist	englutiren
		englutires		englutim	englutíreu
futur	englutré	englutràs	englutrà	englutrem	englutreu	englutran
condicional	englutria	englutries	englutria	englutríem	englutríets	englutrien
					englutríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	englutesca	englutesques	englutesca	englutam	englutats	englutesquen
				englutim	englutau
					englutiu
imperfet	englutís	englutisses	englutís	englutíssem	englutíssets	englutissen
	englutira	englutires	englutira	englutírem	englutísseu	englutiren
					englutírets
					englutíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	engluteix	englutesca	englutam	englutits	englutesquen
	–			englutim	englutiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB