englotíreu

Potser volíeu: englotireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.ɡɫuˈti.ɾəw/
	balear /əŋ.ɡɫoˈti.ɾəw/, /əŋ.ɡɫuˈti.ɾəw/
Occidental:	/eŋ.ɡɫoˈti.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

englotíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de englotir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb englotir.

Variants

• [2] englotíssiu, englotísseu