Vés al contingut

endropir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ən.dɾuˈpi/
balear /ən.dɾoˈpi/, /ən.dɾuˈpi/
Occidental: nord-occidental /en.dɾoˈpi/
valencià /en.dɾoˈpiɾ/, /en.dɾoˈpi/
Informal: nord-occidental /an.dɾoˈpi/

Verb

[modifica]

endropir trans., pron. (pronominal endropir-se)

  1. Deixar-se vèncer per la peresa, deixar les obligacions per un altre moment o no fer-les.
    De tota la muntanya, del món d'en avall, que deixava escapar lo més pur de son alè, mentre ell s'endropia i emmetzinava en ses mateixes impureses reaspirades.[1]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·dro·pir (3)

Vegeu també

[modifica]
  1. Víctor Català, Solitud