encuirasse

Català

Verb

encuirasse

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de encuirassar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb encuirassar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb encuirassar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb encuirassar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·cui·ras·se (4)
• Anagrames: encarísseu, ucraïneses