encarrilar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əŋ.kə.riˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /eŋ.ka.riˈɫa/
	valencià /eŋ.ka.riˈɫaɾ/, /eŋ.ka.riˈɫa/
Informal:	nord-occidental /aŋ.ka.riˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: encarrilà
• Etimologia: Del prefix en- i carril.

Verb

encarrilar trans., pron. ‎(pronominal encarrilar-se)

1. Col·locar un vehicle sobre els carrils o el camí a seguir.
2. Dur a bon terme un afer, una empresa, que s’ha separat del bon camí.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	encarrilar			haver encarrilat
gerundi	encarrilant			havent encarrilat
participi	encarrilat, encarrilada, encarrilats, encarrilades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encarrilo	encarriles	encarrila	encarrilem	encarrileu	encarrilen
	encarrile						val
	encarrili						sept
	encarril			encarrilam	encarrilau		bal
imperfet	encarrilava	encarrilaves	encarrilava	encarrilàvem	encarrilàveu	encarrilaven
passat simple	encarrilí	encarrilares	encarrilà	encarrilàrem	encarrilàreu	encarrilaren
futur	encarrilaré	encarrilaràs	encarrilarà	encarrilarem	encarrilareu	encarrilaran
condicional	encarrilaria	encarrilaries	encarrilaria	encarrilaríem	encarrilaríeu	encarrilarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encarrili	encarrilis	encarrili	encarrilem	encarrileu	encarrilin
	encarrile	encarriles	encarrile			encarrilen	occ, bal
imperfet	encarrilés	encarrilessis	encarrilés	encarriléssim	encarriléssiu	encarrilessin
		encarrilesses		encarriléssem	encarrilésseu	encarrilessen
	encarrilàs	encarrilassis	encarrilàs	encarrilàssim	encarrilàssiu	encarrilassin	bal
		encarrilasses		encarrilàssem	encarrilàsseu	encarrilassen	val, bal (1)
	encarrilara	encarrilares	encarrilara	encarrilàrem	encarrilàreu	encarrilaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	encarrila	encarrili	encarrilem	encarrileu	encarrilin
	–				encarrilau		bal
	–		encarrile			encarrilen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... encarrilat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... encarrilar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... encarrilat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... encarrilat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... encarrilat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... encarrilat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... encarrilar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... encarrilat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... encarrilat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... encarrilat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: encarrilo, encarrila, encarrilem

Sinònims

• (pel bon camí) encarrerar, ensenderar, ensolcar, tornar a solc

Traduccions

Col·locar sobre els carrils

• Anglès: put on the rails ^(en)
• Castellà: encarrilar ^(es)
• Francès: remettre sur ses rails ^(fr)
• Portuguès: encarrilar ^(pt)

Dur pel bon camí

• Anglès: guide ^(en)
• Castellà: encarrilar ^(es)
• Francès: aiguiller ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·car·ri·lar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot