encarires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋ.kəˈɾi.ɾəs/, occidental /eŋ.kaˈɾi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

encarires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de encarir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.

Variants

• [1] encarigueres
• [2] encariguesses, encarigueres, encarissis, encarisses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ri·res (4)
• Anagrames: encarir-se, encirar-se, escarniré

Català antic

Verb

encarires

1. segona persona singular (tu) del passat de encarir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de encarir

Variants

• [1] encarist
• [2] encarisses