encarira

Potser volíeu: encarirà

Català

Verb

encarira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.

Variants

• [1] encarigués, encarissi, encariguera, encarís
• [2] encarigués, encarissi, encariguera, encarís

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ri·ra (4)
• Anagrames: arcarien, cairaren, cararien, cariaren, carinaré, Irenarca

Català antic

Verb

encarira

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de encarir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de encarir

Variants

• [1] encarís
• [2] encarís