encarir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kəˈɾi/, balear /əŋ.kəˈɾi/
	alguerès /aŋ.kaˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /eŋ.kaˈɾi/
	valencià /eŋ.kaˈɾiɾ/, /eŋ.kaˈɾi/
Informal:	nord-occidental /aŋ.kaˈɾi/, valencià /aŋ.kaˈɾiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: encarí
• Etimologia: Del prefix en- i car, segle XIV.

Verb

encarir trans., intr. pron. ‎(pronominal encarir-se)

1. Pujar de preu, fer cara alguna cosa.
2. Metafòricament, ponderar, exagerar, alabar molt alguna cosa.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	encarir			haver encarit
gerundi	encarint			havent encarit
participi	encarit, encarida, encarits, encarides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encareixo	encareixes	encareix	encarim	encariu	encareixen
	encaresc						bal
	encareixi						sept
	encarisc	encarixes	encarix			encarixen	occ
	encarixo						n-occ
imperfet	encaria	encaries	encaria	encaríem	encaríeu	encarien
passat simple	encarí	encarires	encarí	encarírem	encaríreu	encariren
futur	encariré	encariràs	encarirà	encarirem	encarireu	encariran
condicional	encariria	encariries	encariria	encariríem	encariríeu	encaririen
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encareixi	encareixis	encareixi	encarim	encariu	encareixin
	encarisca	encarisques	encarisca			encarisquen	occ
	encaresqui	encaresquis	encaresqui	encariguem	encarigueu	encaresquin	bal
imperfet	encarís	encarissis	encarís	encaríssim	encaríssiu	encarissin
		encarisses		encaríssem	encarísseu	encarissen
	encarira	encarires	encarira	encarírem	encaríreu	encariren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	encareix	encareixi	encarim	encariu	encareixin
	–		encaresqui	encariguem		encaresquin	bal
	–	encarix	encarisca			encarisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encareix						bal, alg
imperfet	encariva	encarives	encariva	encarívem	encaríveu	encariven	n-occ, alg
	encarigueva	encarigueves	encarigueva	encariguévem	encariguéveu	encarigueven	n-occ
passat simple	encarigué	encarigueres	encarigué	encariguérem	encariguéreu	encarigueren	bal
condicional	encaririva	encaririves	encaririva	encarirívem	encariríveu	encaririven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encarixa	encarixes	encarixa	encarisquem	encarisqueu	encarixen	n-occ
		encarixos	encarixo				n-occ
	encaresca	encaresques	encaresca			encaresquen	bal
imperfet	encarigués	encariguesses	encarigués	encariguéssem	encariguésseu	encariguessen
	encarissi		encarissi				sept, alg
	encariguera	encarigueres	encariguera	encariguérem	encariguéreu	encarigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... encarit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... encarir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... encarit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... encarit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... encarit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... encarit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... encarir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... encarit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... encarit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... encarit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: encareixo, encareix, encarim

Traduccions

Pujar de preu

• Castellà: encarecer ^(es), subir el precio
• Francès: enchérir ^(fr), hausser le prix
• Italià: rincarire ^(it)
• Llatí: prætium augere ^(la)

Exagerar

• Castellà: encarecer ^(es)
• Francès: exagérer ^(fr), louer avec excès
• Italià: lodare ^(it) con eccesso
• Llatí: extollere ^(la), amplificare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·rir (3)
• Anagrames: crinera, encirar, ricaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Català antic

Verb

encarir

1. encarir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	encarir
gerundi	encarint
participi	encarit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	encaresc	encareixes	encareix	encarim	encarits	encareixen
					encariu
imperfet	encaria	encaries	encaria	encaríem	encaríets	encarien
					encaríeu
passat simple	encarí	encarist	encarí	encarírem	encarist	encariren
		encarires		encarim	encaríreu
futur	encariré	encariràs	encarirà	encarirem	encarireu	encariran
condicional	encariria	encariries	encariria	encariríem	encariríets	encaririen
					encariríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	encaresca	encaresques	encaresca	encaríam	encaríats	encaresquen
				encarim	encaríau
					encariu
imperfet	encarís	encarisses	encarís	encaríssem	encaríssets	encarissen
	encarira	encarires	encarira	encarírem	encarísseu	encariren
					encarírets
					encaríreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	encareix	encaresca	encaríam	encarits	encaresquen
	–			encarim	encariu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL