encaríreu

Potser volíeu: encarireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋ.kəˈɾi.ɾəw/, occidental /eŋ.kaˈɾi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

encaríreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de encarir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.

Variants

• [1] encariguéreu
• [2] encariguésseu, encariguéreu, encaríssiu, encarísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·rí·reu (4)
• Anagrama: creuarien

Català antic

Verb

encaríreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de encarir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de encarir

Variants

• [1] encarist
• [2] encaríssets, encarísseu, encarírets