Vés al contingut

encalar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /əŋ.kəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /eŋ.kaˈɫa/
valencià /eŋ.kaˈɫaɾ/, /eŋ.kaˈɫa/

Verb

[modifica]

encalar trans., pron. ‎(pronominal encalar-se)

  1. Llançar una cosa en un lloc alt on queda retinguda sense caure.
  2. (pilota valenciana) Llançar la pilota en un punt de la pista de joc d'on la pilota no pot caure per si sola, com ara una teulada, un balcó o la galeria.

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \eŋ.kaˈlaɾ\
Americà: alt \eŋ.k(a)ˈlaɾ\, baix \eŋ.kaˈlaɾ\

Verb

[modifica]

encalar trans. ‎(present encalo, passat encalé, futur encalaré)

  1. encalcinar
  2. (pilota valenciana) encalar

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre encalar
  • encalar. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].