enans

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /eˈnans/
  • Rimes: -ans
  • Etimologia: Del català antic enans.

Adverbi[modifica]

enans

  1. (valencià) abans

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Variació de enant amb una s de valor adverbial.

Adverbi[modifica]

enans

  1. abans
    «Mas ja enans de aço, havia tramesos sos missatgers a Carles» (Crònica de Bernat Desclot)

Conjunció[modifica]

enans

  1. ans, sinó que
    «Aço no son homens, enans son diables infernals» (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també[modifica]