enans

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈnans/, occidental /eˈnans/
• Rimes: -ans
• Etimologia: Del català antic enans.

Adverbi

enans

1. (valencià) abans

Variants

• ans

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ans (2)
• Anagrames: ansen, nanes, sanen

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC

Català antic

• Etimologia: Variació de enant amb una s de valor adverbial.

Adverbi

enans

1. abans

   «Mas ja enans de aço, havia tramesos sos missatgers a Carles» (Crònica de Bernat Desclot)

Conjunció

enans

1. ans, sinó que

   «Aço no son homens, enans son diables infernals» (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL