enaltecimiento

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /e.nal.te.θiˈmjen.to/, meridional \e.nal.te.θiˈmjeŋ.to\

Americà: alt /e.nal.t(e).siˈmjen.to/, baix \e.nal.te.siˈmjeŋ.to\, austral /e.nal.te.siˈmjen.to/

• Rimes: -ento
• Etimologia: De enaltecer i el sufix -miento, segle XVI.

Nom

enaltecimiento m. ‎(plural enaltecimientos)

1. enaltiment

   «Turbada y absorta quedó la princesa. Dirigió los ojos a la chimenea... ¡no había más que cenizas! La gloria, el enaltecimiento del hijo del rey don Alfonso habían pasado como un meteoro que en un instante cruza el espacio, e ilumina la redondez del mundo.» (Francisco Navarro Villoslada, Doña Blanca de Navarra, crónica del siglo XV: intitulada Quince días de reinado, pàg. 169, Espanya, 1846)

   Torbada i absorta en va resultar la princesa. Va dirigir els ulls a la xemeneia... no hi havia res més que cendres! La glòria, l'enaltiment del fill del rei Alfons havien passat com un meteor que en un instant travessa l'espai, i il·lumina la rodonesa que és el món.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·nal·te·ci·mien·to (6)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre enaltecimiento