Vés al contingut

emportar-se

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /əm.purˈtar.sə/
balear /əm.poɾˈtaɾ.sə/, /əm.pur.tərˈsə/
Occidental: /em.poɾˈtaɾ.se/
Informal: nord-occidental /am.poɾˈtaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de portar-se'n amb el pronom en proclític (me'n portava > m’emportava) i el mateix canvi que el prefix em-, segle XIX.

Verb

[modifica]

emportar-se pron.

  1. Portar amb si fora d’un lloc.
  2. Desplaçar d’un lloc amb brusquedat o violència.
  3. Obtenir una cosa determinada.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: m'emporto, s'emporta, ens emportem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: em·por·tar·se (4)
  • Anagrama: prometeràs

Vegeu també

[modifica]