empitrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.piˈtɾa/
Occidental:  nord-occidental /em.piˈtɾa/
valencià /em.piˈtɾaɾ/, /em.piˈtɾa/

Verb[modifica]

empitrar intr., pron. ‎(pronominal empitrar-se)

  1. Perseverar en la consecució d'una fita. Prendre's un repte com una qüestió d'honor.
    «Empitrava perquè no tancara portes finalment la germandat de llauradors, cosa que es veia venir imminent per a un dia o l'altre.» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Jesús Moncho, La pols i el desig, 2001