empiocar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pi.uˈkar.sə/
	balear /əm.pi.oˈkaɾ.sə/, /əm.pi.u.kərˈsə/
Occidental:	/em.pi.oˈkaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix em- i pioc, d’origen ornitològic pels ocells que s’estarrufen quan estan malalts.

Verb

empiocar-se pron.

1. Posar-se malament, clocpiu, moix.

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	empiocar			haver empiocat
Gerundi	empiocant			havent empiocat
Participis	empiocat, empiocada, empiocats, empiocades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	empioco	empioques	empioca	empioquem	empioqueu	empioquen
	empioque						val
	empioqui						sept
	empioc				empiocau		bal, alg
				empiocam			bal
Imperfet	empiocava	empiocaves	empiocava	empiocàvem	empiocàveu	empiocaven
Passat simple	empioquí	empiocares	empiocà	empiocàrem	empiocàreu	empiocaren	v.cent, eiv
Futur	empiocaré	empiocaràs	empiocarà	empiocarem	empiocareu	empiocaran
Condicional	empiocaria	empiocaries	empiocaria	empiocaríem	empiocaríeu	empiocarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	empioqui	empioquis	empioqui	empioquem	empioqueu	empioquin
	empioque	empioques	empioque			empioquen	occ
Imperfet	empioqués	empioquessis	empioqués	empioquéssim	empioquéssiu	empioquessin
		empioquesses		empioquéssem	empioquésseu	empioquessen
	empiocàs	empiocasses	empiocàs	empiocàssem	empiocàsseu	empiocassen	bal, nota 1
		empiocassis		empiocàssim	empiocàssiu	empiocassin	bal
	empiocara	empiocares	empiocara	empiocàrem	empiocàreu	empiocaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		empioca	empioqui	empioquem	empioqueu	empioquin
					empiocau		bal, alg
			empioque			empioquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... empiocat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... empiocar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... empiocat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... empiocat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... empiocat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... empiocat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... empiocar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... empiocat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... empiocat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... empiocat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					empiocàvets		ant
	empiocavi			empiocàvom	empiocavo
	empiocaia	empiocaies	empiocaia	empiocàiem	empiocàieu	empiocaien	n-occ
Condicional	empiocariva	empiocarives	empiocariva	empiocarívem	empiocaríveu	empiocariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	empioc		empioc				ant
	empioco	empiocos	empioco	empioqueguem	empioquegueu		n-occ
Imperfet	empioquessi		empioquessi				sept, alg
	empioquessa						cent, n-occ
	empioqueguessa	empioqueguesses	empioquegués	empioqueguéssom	empioqueguéssou	empioqueguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Francès: être patraque ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pi·o·car·se (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot