empinyar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.piˈɲar.sə/
	balear /əm.piˈɲaɾ.sə/, /əm.pi.ɲərˈsə/
Occidental:	/em.piˈɲaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix em- i pinya.

Verb

empinyar-se pron.

1. (col·loquial) agafar la pinya, embriagar-se

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	empinyar-se			haver-se empinyat
gerundi	empinyant-se			havent-se empinyat
participi	empinyat, empinyada, empinyats, empinyades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'empinyo	t'empinyes	s'empinya	ens empinyem	us empinyeu	s'empinyen
	m'empinye						val
	m'empinyi						sept
imperfet	m'empinyava	t'empinyaves	s'empinyava	ens empinyàvem	us empinyàveu	s'empinyaven
passat simple	m'empinyí	t'empinyares	s'empinyà	ens empinyàrem	us empinyàreu	s'empinyaren
futur	m'empinyaré	t'empinyaràs	s'empinyarà	ens empinyarem	us empinyareu	s'empinyaran
condicional	m'empinyaria	t'empinyaries	s'empinyaria	ens empinyaríem	us empinyaríeu	s'empinyarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'empinyi	t'empinyis	s'empinyi	ens empinyem	us empinyeu	s'empinyin
	m'empinye	t'empinyes	s'empinye			s'empinyen	occ
imperfet	m'empinyés	t'empinyessis	s'empinyés	ens empinyéssim	us empinyéssiu	s'empinyessin
		t'empinyesses		ens empinyéssem	us empinyésseu	s'empinyessen
		t'empinyasses		ens empinyàssem	us empinyàsseu	s'empinyassen	val (1)
	m'empinyara	t'empinyares	s'empinyara	ens empinyàrem	us empinyàreu	s'empinyaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	empinya't	empinyi's	empinyem-nos	empinyeu-vos	empinyin-se
	–		empinye's			empinyen-se	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... empinyat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... empinyar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... empinyat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... empinyat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... empinyat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... empinyat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... empinyar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... empinyat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... empinyat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... empinyat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'empinyo, s'empinya, ens empinyem

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pi·nyar·se (4)
• Anagrama: empinyares

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB