empillocàreu

Potser volíeu: empillocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pi.ʎuˈka.ɾəw/
	balear /əm.pi.ʎoˈka.ɾəw/, /əm.pi.ʎuˈka.ɾəw/
Occidental:	/em.pi.ʎoˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

empillocàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de empillocar-se
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb empillocar-se

Variants

• [2] empilloquéssiu, empilloquésseu, empillocàsseu