empillocàreu

Potser volíeu: empillocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pi.ʎuˈka.ɾəw/
	balear /əm.pi.ʎoˈka.ɾəw/, /əm.pi.ʎuˈka.ɾəw/
Occidental:	/em.pi.ʎoˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

empillocàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de empillocar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb empillocar-se.

Variants

• [2] empilloquéssiu, empilloquésseu, empillocàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pi·llo·cà·reu (5)