emperlar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əm.pərˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /em.perˈɫa/
	valencià /em.peɾˈɫaɾ/, /em.peɾˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: emperlà
• Etimologia: Del prefix em- i perla.

Verb

emperlar trans.

1. Adornar amb perles.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	emperlar			haver emperlat
gerundi	emperlant			havent emperlat
participi	emperlat, emperlada, emperlats, emperlades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	emperlo	emperles	emperla	emperlem	emperleu	emperlen
	emperle						val
	emperli						sept
	emperl			emperlam	emperlau		bal
imperfet	emperlava	emperlaves	emperlava	emperlàvem	emperlàveu	emperlaven
passat simple	emperlí	emperlares	emperlà	emperlàrem	emperlàreu	emperlaren
futur	emperlaré	emperlaràs	emperlarà	emperlarem	emperlareu	emperlaran
condicional	emperlaria	emperlaries	emperlaria	emperlaríem	emperlaríeu	emperlarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	emperli	emperlis	emperli	emperlem	emperleu	emperlin
	emperle	emperles	emperle			emperlen	occ, bal
imperfet	emperlés	emperlessis	emperlés	emperléssim	emperléssiu	emperlessin
		emperlesses		emperléssem	emperlésseu	emperlessen
	emperlàs	emperlassis	emperlàs	emperlàssim	emperlàssiu	emperlassin	bal
		emperlasses		emperlàssem	emperlàsseu	emperlassen	val, bal (1)
	emperlara	emperlares	emperlara	emperlàrem	emperlàreu	emperlaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	emperla	emperli	emperlem	emperleu	emperlin
	–				emperlau		bal
	–		emperle			emperlen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... emperlat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... emperlar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... emperlat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... emperlat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... emperlat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... emperlat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... emperlar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... emperlat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... emperlat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... emperlat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: emperlo, emperla, emperlem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·lar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3