empegueir-se

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əm.pə.ɣəˈir.sə/, balear /əm.pə.ʝəˈiɾ.sə/, /əm.pə.ɣəˈir.sə/
Occidental: /em.pe.ɣeˈiɾ.se/

Verb[modifica]

em·pe·gueir-se pron.

  1. (antic) torbar-se
  2. (antic, mallorquí, menorquí) avergonyir-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: empegueeixo, empegueeix, empegueïm

Vegeu també[modifica]