Vés al contingut

empegueir-se

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /əm.pə.ɣəˈir.sə/
balear /əm.pə.ɣəˈiɾ.sə/, /əm.pə.ɣə.irˈsə/
Occidental:  /em.pe.ɣeˈiɾ.se/

Verb[modifica]

empegueir-se pron.

  1. (antic) torbar-se
  2. (antic, mallorquí, menorquí) avergonyir-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'empegueeixo, s'empegueeix, ens empegueïm

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]