empedreir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.pə.ðɾəˈi/
Occidental:  nord-occidental /em.pe.ðɾeˈi/
valencià /em.pe.ðɾeˈiɾ/, /em.pe.ðɾeˈi/

Verb[modifica]

empedreir trans., pron. ‎(pronominal empedreir-se)

  1. Tibar els músculs perquè quedin durs.
    «Aquells tres perdonavides van fer-se enrere... En Myron la seguia. Pectorals Kyle va situar-se estratègicament per fer-se topadís i colpejar-lo. Però en Myron va veure'l venir i va empedreir-se de manera que l'altre s'endugués la pitjor part.» (Harlan Coben, Alta tensió, 2011)
  2. Tornar-se insensible.
    «L'àvia no em va deixar anar a veure'ls durant mesos, fins que va estar segura que el dolor s'havia empedreït.» (Sandra Barneda, La terra de les dones, 2015)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pe·dre·ir (4)
  • Anagrama: perderíem

Vegeu també[modifica]