empedrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.pəˈðɾa/
Occidental:  nord-occidental /em.peˈðɾa/, valencià /em.peˈðɾaɾ/

Verb[modifica]

empedrar trans.

  1. Cobrir amb pedra, de manera ordenada, una superfície.
    «L'any 1550 els jurats donaren 3 sous a Damià Alou per la pedra que li prengueren de la paret de la tanca del seu rafal de les Dones per empedrar el camí.» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pe·drar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Ramon Rosselló Vaquer, Història de Campos: De la prehistòria al segle XVI, 1977