empaumer

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɑ̃.poˈme/
  • Etimologia: Del prefix en- i paume.

Verb[modifica]

empaumer

  1. (pilota basca) empalmar
  2. retrobar, reprendre
    La meute a empaumé la voie du cerf.
    La gossada ha retrobat el rastre del cèrvol.
  3. encisar, atreure, dominar, controlar
    «– Juste au moment où nous commencions à empaumer le public, voilà une autre attraction.» (H. G. Wells, (trad.Henry-D. Davray, B.Kozakiewicz), La Guerre dans les airs, 1908, ed. Mercure de France, París, 1921, p. 74)
    Just en el moment en què començavem a encisar el públic, arriba un altre punt d'atracció.
    «–L'inspecteur vous aura dit que j'étais une fille de rien, est-ce vrai ? Que je courais les hommes comme une chienne ? Oui ? que je vous empaumais sans doute.» (Jean Rogissart, Passantes d’Octobre, ed. Arthème Fayard, París, 1958)
    L'inspector us haurà dit que jo sóc una filla de ningú, no és així? que empaito els homes com una gossa? si? que jo us atrec sense dubte.

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • empaumer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].