emmarcírem

Potser volíeu: emmarcirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.mərˈsi.ɾəm/, occidental /em.maɾˈsi.ɾem/
• Rimes: -iɾem

Verb

emmarcírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de emmarcir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmarcir.

Variants

• [2] emmarcíssim, emmarcíssem

Miscel·lània

• Síl·labes: em·mar·cí·rem (4)