embutxacar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əm.bu.t͡ʃəˈka/, alguerès /am.bu.t͡ʃaˈka/
Occidental: nord-occidental /em.bu.t͡ʃaˈka/, valencià /em.bu.t͡ʃaˈkaɾ/
Informal: nord-occidental /am.bu.t͡ʃaˈka/

Verb[modifica]

embutxacar trans., pron. ‎(pronominal embutxacar-se)

  1. Ficar-se a la butxaca.
    «Embutxacà el mocador ja inútil i tornà a contemplar la lluerna.» (Aurora Bertrana, Tres presoners, 1957)
  2. (pronominal) furtar
    «És a dir, Catalunya havia cridat a regir els homes que creia més patriòtics, més ben orientats, més ben preparats, els militars que s'han embutxacat la sobirania popular, qui voleu que hagin cridat sinó aquells que puguin ésser ninots ...» (Joan Creixell, Premsa catalana clandestina i d'exili, 1917-1938, 1987)
  3. (pronominal) Quedar-se diners indegudament.
    «Dona un bitllet de vint duros i s”embutxacà el canvi.» (Joaquim Carbó i Masllorens, La colla dels deu, 2010)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: embutxaco, embutxaca, embutxaquem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·but·xa·car (4)

Vegeu també[modifica]