embridar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.bɾiˈða/
Occidental:  nord-occidental /em.bɾiˈða/, valencià /em.bɾiˈðaɾ/

Verb[modifica]

embridar trans.

  1. Posar brides.
    «...els seus criats que l'acompanyaven ja embridaven els cavalls, desbocats, que frisaven per partir.» ([1])
  2. Impedir accions.
    «No abastàvem nius, perquè veníem de closos hiverns de ciutat i, a més, perquè sovintejades, edulcorades, alliçonadores prèdiques de pedagogs moderns embridaven en aquest punt els nostres sanitosos instints cruels» ([2])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·bri·dar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Pasqual Farràs, La mort del fabulador, 1999
  2. Agustí Pons Mir, Espriu, transparent, Grupo Planeta, 2013