embrancar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əm.bɾəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /em.bɾaŋˈka/, valencià /em.bɾaŋˈkaɾ/
Informal: nord-occidental /am.bɾaŋˈka/

Verb[modifica]

embrancar intr., pron. ‎(pronominal embrancar-se)

  1. Unir-se dues rutes, dos camins.
    «Aquesta calçada, a la qual Domicià donà el seu nom, naixia de la Via Àpia, al sud de Sinuessa, vora l'actual Mondragone, i després de franquejar les estribacions meridionals del molt Massic, baixava dret al llarg del mar, Cumes enllà fins a Puteoli, on embrancava amb la ruta de Nàpols.» [1]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Estaci, Silves, vol. III i últim: llibres IV-V, Fundació Bernat Metge, pàgina 19