embrancar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əm.bɾəŋˈka/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /em.bɾaŋˈka/
	valencià /em.bɾaŋˈkaɾ/, /em.bɾaŋˈka/
Informal:	nord-occidental /am.bɾaŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: embrancà
• Etimologia: Del prefix em- i branca.

Verb

embrancar intr., pron. ‎(pronominal embrancar-se)

1. Unir-se dues rutes, dos camins.

   «Aquesta calçada, a la qual Domicià donà el seu nom, naixia de la Via Àpia, al sud de Sinuessa, vora l'actual Mondragone, i després de franquejar les estribacions meridionals del molt Massic, baixava dret al llarg del mar, Cumes enllà fins a Puteoli, on embrancava amb la ruta de Nàpols.» (Estaci, Silves, vol. III i últim: llibres IV-V, Fundació Bernat Metge, pàgina 19)

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	embrancar			haver embrancat
Gerundi	embrancant			havent embrancat
Participis	embrancat, embrancada, embrancats, embrancades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	embranco	embranques	embranca	embranquem	embranqueu	embranquen
	embranque						val
	embranqui						sept
	embranc				embrancau		bal, alg
				embrancam			bal
Imperfet	embrancava	embrancaves	embrancava	embrancàvem	embrancàveu	embrancaven
Passat simple	embranquí	embrancares	embrancà	embrancàrem	embrancàreu	embrancaren	v.cent, eiv
Futur	embrancaré	embrancaràs	embrancarà	embrancarem	embrancareu	embrancaran
Condicional	embrancaria	embrancaries	embrancaria	embrancaríem	embrancaríeu	embrancarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	embranqui	embranquis	embranqui	embranquem	embranqueu	embranquin
	embranque	embranques	embranque			embranquen	occ
Imperfet	embranqués	embranquessis	embranqués	embranquéssim	embranquéssiu	embranquessin
		embranquesses		embranquéssem	embranquésseu	embranquessen
	embrancàs	embrancasses	embrancàs	embrancàssem	embrancàsseu	embrancassen	bal, nota 1
		embrancassis		embrancàssim	embrancàssiu	embrancassin	bal
	embrancara	embrancares	embrancara	embrancàrem	embrancàreu	embrancaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		embranca	embranqui	embranquem	embranqueu	embranquin
					embrancau		bal, alg
			embranque			embranquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... embrancat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... embrancar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... embrancat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... embrancat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... embrancat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... embrancat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... embrancar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... embrancat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... embrancat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... embrancat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					embrancàvets		ant
	embrancavi			embrancàvom	embrancavo
	embrancaia	embrancaies	embrancaia	embrancàiem	embrancàieu	embrancaien	n-occ
Condicional	embrancariva	embrancarives	embrancariva	embrancarívem	embrancaríveu	embrancariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	embranc		embranc				ant
	embranco	embrancos	embranco	embranqueguem	embranquegueu		n-occ
Imperfet	embranquessi		embranquessi				sept, alg
	embranquessa						cent, n-occ
	embranqueguessa	embranqueguesses	embranquegués	embranqueguéssom	embranqueguéssou	embranqueguessen	n-occ

Sinònims

• enllaçar, comunicar

Antònims

• desunir, trencar, separar, desviar

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: em·bran·car (3)
• Anagrames: brancarem, brancàrem, encambrar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot