emancipo

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /eːˈmaŋ.kɪ.poː/
• Etimologia: Derivat de ex- ‎(‘separar’) i mancipo ‎(‘acte de transferir’).

Verb

ēmancipō ‎(1a present^?), ēmancipās ‎(2a present), ēmancipāre ‎(infinitiu), emancipāvī ‎(perfet), emancipātum ‎(supí)

1. Castigar un pare legalment excloent de l'herència al seu fill.
2. emancipar