emancipo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eːˈmaŋ.kɪ.poː/
• Etimologia: Derivat de ex- ‎(«separar») i mancipo ‎(«acte de transferir»).

Verb

ēmancipō ‎(1a present^?), ēmancipās ‎(2a present), ēmancipāre ‎(infinitiu), emancipāvī ‎(perfet), emancipātum ‎(supí)

1. Castigar un pare legalment excloent de l'herència al seu fill.
2. emancipar