emanar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental: /ə.məˈna/
Occidental: nord-occidental /e.maˈna/, valencià /e.maˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí ēmānare ‎(«provenir de dins»), segle XV, de manare ‎(«rajar»)

Verb[modifica]

emanar intr.

  1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]