Vés al contingut

emanar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /ə.məˈna/
Occidental: nord-occidental /e.maˈna/
valencià /e.maˈnaɾ/, /e.maˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí ēmānare («provenir de dins»), segle XV, de manare («rajar»)

Verb

[modifica]

emanar intr.

  1. Ser-ne l'orígen, la procedència.
    «Fra Valentí Serra de Manresa explica que el conjunt de coneixements i sabers que emanen dels convents caputxins lliguen molt amb la tradició de cultura popular catalana.» ([1])

Sinònims

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Hug Llàcer i Palanca, Oficis de convent, 2017