els hi

Català[modifica]

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /əɫ.zi/, occidental /eɫ.zi/
Etimologia: Del català antic els li, pronoms d’acusatiu i de datiu que en aquesta combinació va canviar per fonètica a hi sense el valor genuí de locatiu.

Combinació de pronoms d’acusatiu en tercera persona del plural i de datiu en tercera persona del singular.
Donaré els llibres al meu veí. Sí, els hi donaré.

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nós ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.