elimino

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

e·li·mi·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de eliminar
    [Jo] elimino, elimine, elimín o elimini.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb eliminar
    [Que jo] elimino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] elimini o elimine.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb eliminar
    [Que ell/ella/vostè] elimino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] elimini o elimine.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

e·li·mi·no

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb eliminar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

ēlīminō ‎(1a present?), ēlīminās ‎(2a present), ēlīmināre ‎(infinitiu), ēlīmināvī ‎(perfet), ēlīminātum ‎(supí)

  1. fer fora de casa, expulsar
  2. eliminar, jo elimino