elidir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.ɫiˈði/
Occidental:  nord-occidental /e.ɫiˈði/
valencià /e.ɫiˈðiɾ/, /e.ɫiˈði/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: elidí
  • Etimologia: Formació culta del llatí elīdire ‎(«arrancar»), segle XIX, de laedere ‎(«ferir»).

Verb[modifica]

elidir trans., pron. ‎(pronominal elidir-se)

  1. Ometre, suprimir un so o una lletra.
  2. Ometre en un enunciat elements sobreentesos.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: elideixo, elideix, elidim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \e.liˈðiɾ\
Americà: alt /e.liˈdiɾ/, baix \e.liˈðiɾ\
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Formació culta del llatí elīdire ‎(«arrancar»).

Verb[modifica]

elidir ‎(present elido, passat elidí, futur elidiré)

  1. elidir

Conjugació[modifica]


Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·li·dir (3)