eleve

Potser volíeu: elevé, élève

Català

Verb

eleve

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de elevar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb elevar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb elevar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb elevar.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·ve (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \eˈle.βe\

Americà: alt /eˈle.be/, baix \eˈle.βe\

• Rimes: -ebe

Verb

eleve

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb elevar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb elevar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb elevar

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·ve (3)

Romanès

Nom

eleve

1. vocatiu singular de elev

eleve

1. forma plural de elevă
2. genitiu i datiu indefinit singular de elevă