eixorellar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.ʃu.ɾəˈʎa/
balear /ə.ʃo.ɾəˈja/, /ə.ʃu.ɾəˈja/
Occidental:  nord-occidental /ej.ʃo.ɾeˈʎa/
valencià /ej.ʃo.ɾeˈʎaɾ/, /e.ʃo.ɾeˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí *exauriculare, segle XIV, equivalent al prefix eix- i orella.

Verb[modifica]

eixorellar trans.

  1. Tallar les orelles.
    «Potser sigui oportú no oblidar que un dels turments tradicionals que eren infligits als condemnats era el d'eixorellar-los, tallar-los les orelles, és a dir fer-los xorois.» (Joan Miralles i Monserrat, Onomàstica i literatura, L'Abadia de Montserrat, 1996, pàgina 18)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: eixorello, eixorella, eixorellem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ei·xo·re·llar (4)

Vegeu també[modifica]