eixida

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əˈʃi.ðə/

Occidental: nord-occidental /ejˈʃi.ða/, valencià /ejˈʃi.ða/, /eˈʃi.ða/

• Rimes: -ida
• Etimologia: Del verb eixir.

Nom

eixida f. ‎(plural eixides)

1. Acció d'eixir.
2. (central) Sortida no principal vers un pati, jardí, etc.

   Vam seure a l'eixida fins al captard.

3. Despatx, venda.
4. La part per on s'ix.
5. Passeig al camp.
6. Pretext, recurs.
7. Ocurrència viva i sobtada.
8. Acció i expressió aspra i sensible del geni natural d'algú, especialment de qui no s'esperava.
9. Escomesa que fa alguna partida de tropa d'una plaça assetjada.
10. Marxa de la tropa.
11. Medi o raó amb què es venç algun argument, dificultat o perill.
12. Fi o terminació d'algun negoci.
13. Document que dóna el zelador per a mudar d'habitació, i per extensió, qualsevol document que acredita o autoritza la sortida d'algun lloc.
14. (valencià) ràfec, barbacana
15. celobert
16. galeria

Compostos i expressions

• Donar eixida: despatxar aviat algun negoci.

Notes

Usat especialment en valencià.

Traduccions

Acció d'eixir

• Anglès: exit ^(en)
• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: exitus ^(la), egressio ^(la)

Despatx, venda

• Castellà: salida ^(es), despacho ^(es)

• Llatí: venditio ^(la)

La part per on s'ix

• Anglès: exit ^(en)
• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: exitus ^(la), egressus ^(la)

Passeig al camp

• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: suburbanum deambulatum ^(la)

Pretext, recurs

• Castellà: salida ^(es), escapatoria ^(es), efugio ^(es)

• Llatí: perfugium ^(la)

Ocurrència viva i sobtada

• Castellà: arranque ^(es)

• Llatí: acute dictum ^(la), factum

Acció i expressió del geni

• Castellà: vuelta ^(es)

• Llatí: indolis conversio ^(la)

Escomesa de la tropa

• Castellà: salida ^(es), surtida ^(es), erupción ^(es)

• Llatí: militium eruptio ^(la), agressio ^(la)

Marxa de la tropa

• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: profectio ^(la) itineris

Medi amb què es venç un argument

• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: effugium ^(la) exitus

Fi d'un negoci

• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: eventus ^(la) exitus

Document de sortida

• Castellà: salida ^(es)

• Llatí: census ^(la)

Donar eixida

• Castellà: dar expediente, o salida, o vado

• Llatí: conficio ^(la)

Verb

eixida

1. participi femení singular del verb eixir

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xi·da (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.