eixavuirar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.ʃə.βujˈɾa/, balear /ə.ʃə.vujˈɾa/
Occidental: nord-occidental /ej.ʃa.βujˈɾa/, valencià /ej.ʃa.vujˈɾaɾ/, /e.ʃa.βwiˈɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: eixavuirà
  • Etimologia: Del llatí ex-auguriare, per la relació que hi ha entre la superstició dels esternuts en diverses cultures.
  • Anagrama: arxivaríeu

Verb[modifica]

ei·xa·vui·rar intr.

  1. (dialectal central) esternudar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: eixavuiro, eixavuira, eixavuirem

Notes d'ús[modifica]

Usual a Osona i també a La Selva, Moianès i alguna zona del Ripollès i Cerdanya.

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Veny, J. Estudis de geolingüística catalana, Edicions 62, Barcelona, 1984.
  • Obres de referència: DIEC, GDLC