eixarranqueguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ej.ʃa.raŋ.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

eixarranqueguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb eixarrancar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] eixarranquessin o eixarranquessen.

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xar·ran·que·gues·sen (6)