eiland

Neerlandès

Pronúncia (AFI): /ˈɛi̯.lɑnt/
Etimologia: Mot documentat en neerlandès antic com a ālendi (s. x, Wachtendonkse Psalmen), després en neerlandès mitjà ja com a eilant (1240). Manlleu del frisià antic eiland, compost (ei ‎(‘illa’) + land ‎(‘terra’)) amb cognats en saxó antic īegland, alt alemany mitjà einlant (avui Eiland, mot literari, altrament substituït pel modern Insel, del llatí īnsula), anglès antic ēaland / īeġland (posteriorment alterat en island per contaminació amb el normand isle) i nòrdic antic eyland (d'on l'islandès eyland i el danès øland, cf. també el topònim suedès Öland). Aquest compost podria haver existit ja en protogermànic (*awjōlandą) i com a primer element té *awjō, de *agwjō, reflex en última instància del protoindoeuropeu *h₂ékʷeh₂ ‘aigua’.

eiland ‎(plural eilanden, diminutiu eilandje)

Per a més informació vegeu l'entrada eiland al Van Dale Gratis woordenboek.
Per a la història del mot, consulteu l'entrada eiland a l'Etymologiebank.nl.