druida
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈdɾuj.ðə/ Occidental: nord-occidental /ˈdɾuj.ða/ valencià /ˈdɾuj.ða/, /ˈdɾwi.ða/
- Etimologia: Del llatí Druidae, del gàl·lic *druwides, del protocèltic *druwits, segle XIX. Tradicionalment interpretat *daru (‘roure’) i *wid- (‘coneixedor, savi’) amb el sentit de «coneixedor del roure o de l’arbre del món», probablement de *drew- (‘ferm, sòlid’) amb el sentit de «ferm coneixedor o gran savi».
Nom
[modifica]druida m. (plural druides, femení druïdessa)
- Sacerdot celta amb funcions religioses, de justícia i d’educació.
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: drui·da (2)
- Anagrama: adduir
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
