druida

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈdɾuj.ðə/
Occidental:	nord-occidental /ˈdɾuj.ða/
	valencià /ˈdɾuj.ða/, /ˈdɾwi.ða/

• Etimologia: Del llatí druidās, del gàl·lic *druwides, del protocèltic *druwits, segle XIX. Tradicionalment interpretat *daru ‎(«roure») i *wid- ‎(«coneixedor, savi») amb el sentit de «coneixedor del roure o de l’arbre del món», alternativament de *drew- ‎(«ferm, sòlid») amb el sentit de «ferm coneixedor o gran savi».

Nom

druida m. ‎(plural druides, femení druïdessa)

1. Sacerdot celta amb funcions religioses, de justícia i d’educació.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: druid ^(en)
• Castellà: druida ^(es) m.
• Francès: druide ^(fr) m.
• Italià: druida ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: drui·da (2)
• Anagrama: adduir

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB